La teràpia visual és una sèrie de procediments que ajuden a millorar les habilitats visuals motores, com ara els moviments oculars, la coordinació binocular, la convergència i la flexibilitat d'acomodació.
També hi ha tècniques efectives per tractar l'estrabisme i l'ambliopia.
Per a un nen amb necessitats especials és molt important poder fixar els ulls, dirigir la mirada, poder centrar-se en els objectes per reconèixer-los i, en última instància, millorar totes les habilitats per interactuar amb l'espai, amb els objectes i amb les persones.
 

La connexió entre el sistema vestibular i el sistema visual s'anomena el reflex oculo-vestibular. Quan én moguem per l'espai, el cervell sap que el cos es mou, fins i tot si els ulls no ho fan. Aquest reflex  ajuda a mantenir-se equilibrat i ser capaç de caminar i coordinar les activitats sense problemes. 
Quan treballem en el sistema vestibular, treballem indirectament en el sistema visual a causa d'aquesta relació, i creem un impacte positiu en l'estabilitat i l'equilibri.

La visió central i perifèrica juga diferents papers en el processament de l'escena en què interactuem. La visió perifèrica és responsable de navegar per l'espai i entendre la disposició de l'entorn, i la visió central és responsable de la informació detallada sobre l'objecte d'interès. Les dues vies visuals han d'actuar de manera coordinada pel detall de l'objecte d'interès que es troba en un espai. 
 

La visió i la cognició són dos paràmetres estretament associats,Les habilitats perceptuals ens donen la comprensió de la informació visual, ens permeten distingir un objecte d'un altre, memoritzar-lo visualment, Per localitzar un objecte d'un fons ple d'objectes. 
L'entrenament d'habilitas perceptuals obre una sèrie de possibilitats per a la comprensió, la memòria i la ubicació.